La realitat com a utopia

Fotograma de Lejos de los árboles (1963-1970), de Jacinto Esteva

"Si observem això que anomenem “realitat”, és a dir, la percepció consensuada dels espais vitals (físics i mentals), amb les seves normes i codis de conducta, sorprèn que, malgrat el grau de civilització, es perpetuïn comportaments irracionals i violents que ens fan pensar que determinats grups d’individus no han evolucionat en la mateixa direcció que el conjunt de la societat. El retorn cada cop més estès a les pràctiques màgiques, el nombre creixen de víctimes de violència de gènere, la delinqüència organitzada a petita i gran escala (des de petits grups a barris marginals sencers que funcionen gairebé amb estructura d’estat), ens han de fer pensar que hi ha una percepció del món per part d’aquestes persones diferent a la nostra. De fet, no són fenòmens gaire diferents a d’altres que coneixem, com les comunitats gitanes nòmades, l’estructura social dins d’una presó, els mons il·lusoris provocats per les drogues, la religió, les sectes... Tot plegat ens porta a fer-nos la pregunta si la societat no és una il·lusió, una utopia, i si l’autèntica realitat és aquesta confusió de formes de vida que funcionen al marge de la unicitat."

Fragment de "La realitat com a utopia"
Enric H. March, Tentacles 1. Alpina,2013


L'article d'Enric H. March es complementa amb la visualització de dues pel·lícules. La Hurdes, tierra sin pan (1933), de Luis Buñuel, i, sobretot, Lejos de los árboles (1963-1970), de Jacinto Esteva, que serveix com a il·lustració de la tesi que es desenvolupa a l'article. Trenta anys separen una pel·lícula de l'altre, i hi ha coses que no han canviat. Vuitanta anys més tard ens podríem plantejar si les Hurdes i els escenaris i comportaments de la pel·lícula de Jacinto Esteva són el símptoma d'una malaltia o un gen recessiu que es perpetua.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada